Sobre nosaltres

Tornant ja hem guanyat

Les primeres dades d’este club trobades per ara als diaris remeten fins als anys 20, quan l’equip de futbol de la població d’Estivella rebia el nom del Palància C.D. D’aquells primers temps tenim partits amb destacats resultats com el jugat contra el Soneja CD, al qual va guanyar 4-0 un 24 de maig de 1925. Els partits d’aleshores es jugaven al riu Palància en el lloc anomenat “Torres del riu”, ja que l’Ajuntament va concedir eixe camp gratuïtament a una comissió d’aficionats. Concretament la cessió es va fer el 6 de gener, com així figura a un document de l’Arxiu Municipal.

Uns anys després, l’equip canvia de nom i apareix com a Estivella CF. Ja en aquell temps sovintejaven les polèmiques arbitrals i les acusacions als clubs. Així un partit contra el Soneja CD, que es va guanyar per 2-0, va tindre repercussió en la premsa. El club va ser acusat per un periodista esportiu de practicar joc brut i de ser protegit per l’arbitre fins al punt que l’aleshores corresponsal Antonio Obrer Bolós va demanar en un escrit al diari la rectificació del periodista esportiu amb paraules com estes. “… en Estivella no son zulús ni salvajes sino todo lo contrario y de ello pueden dar fe todos los equipos de fútbol que por allí han desfilado…” Però d’eixe any sens dubte el més destacat va ser la inauguració d’un nou camp de futbol el 20 d’abril de 1930; esdeveniment que la premsa va descriure així: “ A la hora anunciada para la ceremonia toman asiento en la tribuna las autoridades e invitados. Salen al campo los equipiers del Gimnástico-Patronato y el Estivella C.F. que lleva brazal negro en señal de duelo por la catástrofe de Gilet; procediéndose por el cura párroco don José Llorens a bendecir el nuevo campo. Son padrinos del mismo el culto y simpático joven don Manuel Landerer y su hermana la bellísima y gentil señorita Anitin Landerer…regalados sendos ramos de flores por los equipos a la madrina, empieza el partido, arbitrado por el valenciano señor Marco, representante del Gimnático.” . Es va fer un dia abans del soterrar d’Amparo Gil Villar, estivellenca víctima de l’accident d’un autobús i un tren de mercaderies a Gilet (on moriren 14 persones més) i el resultat va ser de 5 a favor de l’equip local.

Però aquell camp no va durar molts anys ja que hi ha constància que al 1933, concretament al 22 de gener, se’n va inaugurar un altre amb el nom de Bovalar. Així ho explicava la premsa: “magnífico campo para deportes es el recientemente adqurido por el Estivella CF en el que además de su fácil acceso(lindante con la carretera de Teruel) es tal su capacidad, que además del futbol puede habilitarse sitio sobrado para tennis u otros deportes..”. En eixe camp jugaria el club fins a l’arribada la guerra i per allí passarien destacats equips per a enfrontar-se a un Estivella encapçalat per jugadors que esmentava la premsa com: Paquito, Obrer i Badia. No obstant això, eixa trajectòria ascendent que havia començat pels anys 20 sembla que allà pel 1935 s’havia frenat. Potser les circumstàncies adverses del moment feren que desapareguera el Club. No obstant això, l’afició futbolística continuava en la població i els estiuejants van intentar crear un nou equip al 1935 “para reverdecer los viejos laureles que conquistó el fenecido Estivella CF” i en el qual figurava com a capità Salvador Cortils i com a jugadors, entre d’altres, Abelardo Bonet, José Beltran, Vicente Tortajada i Rafael Bonet. Després d’eixes històries passà la Guerra i començà una nova etapa que algun dia també esmentarem. Totes estes vivències i moltes més donarien per a una publicació al voltant de la història del futbol a Estivella. Però mentrimentres aprofiten estes línies com unes lleugeres pinzellades històriques per celebrar que tornem al món futbolístic i per a encoratjar de pas a recuperar la història del Club.

Esta web utiliza cookies propias para su correcto funcionamiento. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos. Ver Política de cookies
Privacidad